Les Llegendes de Sant Jordi (I)

Sant Jordi és el dia per excelencia en el que els carrers de tot poble i ciutat de Catalunya s’omplen de parades de roses i llibres. Molts d’aquests llibres van dirigits a transmetre La Llegenda de Sant Jordi tant pel públic adult com infantil, encara que aquesta transmissió cultural no ha seguit l’originaria, o si?.

Us vol convidar a llegir, a conèixer desde la primera que se’n té constancia fins la que, la majoria, de tots nosaltres coneixen.

La Llegenda àuria de lacobus de Vorágine, 1246

La ciutat de Silene ( mot que vol dir lluna) tenia al seu entorn un gran estany del qual s’havia possessionat un drac espaordidor: els ulls llançaven flames, el seu alè portava la pesta a la ciutat i la gent es moria. L’atribolat poble va convocar un consell, i va decidir que cada dia es portarien dues ovelles al drac al fi de mantenir-lo allunyat, i durant un temps tot va anar bé, però arribà el dia que s’acabaren les ovelles …Es reuní de nou el consell i aquest cop va acordar, molt a contracor, que calia fert sort els infants de menys de quinze anys sacrificar-ne un cada dia.

Així ho varen fer durant molt dies, però heus ací que la sort va recaure sobre la princesa Margarida ( hi ha tradicions que asseguren que fou santa Margarida). Amb supliques i llàgrimes el rei Servio- que aquest era el seu nom- pregà als seus súbdits que deixessin viure la princesa i que en recompensa els donaria riqueza i poder.

 _ Si la teva filla no és lliurada al drac, et cremarem viu, a tu i tota la teva familia i calarem foc al teu palau. _Això és el que li varen contestar. Llavors el rei, amb l’intent de fer temps i veure si es solucionaven les coses, va demanar vuit dies de termini per a fer dol i preparar la noia. Mentrestant va enviar els seus millors guerres a la recerca del monstre perquè li donéssim mort, però foren devorats.

Varen pasar els vuit dies, i el rei, convençut que no hi havia remei, va fer vestir la seva filla com si s’anés a casas, l’abraçà, la besà, i va dir-li sanglotant:

– Filla estimada, jo esperaba tenir nets que heretessin el meu reialme; però en lloc d’això que tan anhelava, seràs lliurada al drac. Que em vingui la mort, abans de poder-ho veure!

I pare i filla s’abraçaren i es desferen en una mar de llàgrimes. Finalment la noia se’n va anar a l’encontre del monstre. Mentre caminava vers la mort plorava desconsoladament, i fou llavors quan aparegué el tribu romà que va demanr-li per què plorava.

– Oh! cavaller. Fugiu de pressa si no voleu morir! -Però el cavaller insistia i no se’n volia anar de cap manera sense obtenir una resposta. Llavors la  donzella va contar-li la trista sort que havia caigut sobre la ciutat, i també damunt d’ella.  

– Bella filla, no tinguis por, jo et defensaré en nom de Jesucrist. -Va dir-li.

No havia tingut temps de pronunciar aquestes paraules quan el drac va sortir, llefiscós, de l’aiguamoll i va escometre’l. Jordi féu redreçar el seu cavall, blanc com la neu, i tot encomanant-se a Jesús va lliurar-se una desigual batalla. Va abraonar-se una i altra vegada contra el drac fins que la seva llança, guiada pel Totpoderós, va deixar-lo sense forces.

Un cop vençut el drac, va girar-se en vers la princesa que havia presenciat la lluita tremolant i li va dir:

– Lliga el teu cenyidor al coll del drac, i junts anirem a Silene. Així va fer-ho la princesa i, tot just l’havia lligat, va començar a seguir-la com si fos un gosset.  La gent corria esparverada, però Jordi els digué que no tinguessin por, que ell mateix tallaria el coll del monstre al mig de la plaça, i així ho va fer. El rei hauria volgut donar la seva filla i la meitat del seu regne al tribu romà, però el cavaller va contestar que li calia seguir el camí, el camí que Crist li havia assenyalat, i va afegir encara: -No he estat pas jo, insignificant home fet de fang qui us ha deslliurat del drac, sinó Déu Nostre Senyor, perquè us estima i us vol salvar.

El rei, la reina i la princesa Margarida, seguits de tota la ciutat de Silene, volgueren ésser batejats i es convirtieren en bons cristians.  


* Dossier Sant Jordi. Grifell i Pons. Sant i mites de Catalunya vol 1.

 

 

 

 

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on pinterest
Share on telegram
Share on email

Deixa un comentari

Logo

Suscríbete a mi lista de correo y recibe las últimas novedades