La figura del Drac

Generalment de mida gegantina, són animals fantàstics que tenen característiques físiques relacionades amb l’aire, l’aigua i la terra. Per aquest motiu i pel seu sentit essencialment malèvol, els dracs acostumen a ser un compendi dels animals més temuts de cada element. Urpes, dents esmolades, escates, cua de serp, banyes … tot hi cap en un drac. És per això que les descripcions varien.

A les procesons de Corpus, també es consideraven dracs els dragolins, la víbria o la feraixa. Els dracs festius també són utilitzats a vegades com a protagonistes de les pors infantils. Amades esmenta els exemples de Vilafranca del Penedès, Sant Quintín de Mediona, Solsona, Olot, i Arenys de Mar com a dracs festius utilitzats per les mares com a coacció als infants.

La figura del drac està molt present dins de diferents llegendes a les que totes tenen elements comuns, a les que l’acció es situa a diferents llocs de Catalunya:

La llegenda conta que quan Girona estava en mans dels sarraïns, les tropes de Carlemany van posar setge a la ciutat. Una bona part de l’exèrcit havia acampat prop de l’estany de Banyoles, on vivia un drac que es berenava uns quants soldats cada dia.

Tot i que hi ha la versió que dona l’autoria aun cavaller de la cort de Carlemany, la llegenda més popular diu que va ser obra de sant Amer.

Sant Amer, després d’uns dies d’oració i penitència, va amenaçar el drac amb una creu i aquest es va tornar manyac. Amer el va lligar amb el cordó de la seva túnica, se’l emporta amansit fins a la gent i els soldats el van matar.

Drac de Montblanc

Aquest drac està vinculat a la llegenda més popular de Sant Jordi, la de la liberació de la doncella de les arpes d’un drac. La tradició diu que la lluita va tenir lloc a Montblanc, davant d’un portal de les muralles, anomenat de Sant Jordi.

Avui, en aquest portal, hi ha rajoles de ceràmica amb un text que fa referència a la llegenda i cada any se celebra, a l’enotrn del 23 d’abril, la Setmana Medieval, en què es representa la llegenda de Sant Jordi i el drac.

També se sitúa la mateixa llegenda de Sant Jordi al poblet del mateix nom, al Baix Empordà, i a la muntanya del Tallat, prop de Rocallaura.

Drac de Sant LLorenç de Munt
Vivia en el monòlit foradat que hi ha damunt del canal de Santa Agnès, actualment encara anomenat cova del Drac.

De la llegenda d’aquest drac, n’hi ha dues versions ben diferenciades que moltyes vegades es barregen. Una d’elles coné una altra llegenda a dins. El protagonista d’una de las versions és gairebé sempre Guifré el Pelós i en d’altres ocasions, Ramon Borrell o Ramon Berenguer.

Conta que el drac, quan era petit, va ser abandonat a la muntanya de Sant Llorenç del Munt pels moros, quan aquests van haver de fugir. Amb els anys va créixer i s’alimentava amb caps de bestiar, fins a arribar a devorar ramats sencers amb pastor i tot. La gent va tenir pànic i va demanar ajut al comte de Barcelona, que va enviar-hi un cavaller anomenat Espés o Spes, però, malgrat el seu esforç no se’n va sortir. Davant el fracàs, va anar-hi el comte en persona i, després d’una bona tanda de cops d’urpa i espasa, el comte va esporuguir el drac fent una creu amb dos troncs i així el va poder ferir. El drac, tocat de mort, alcà el vol i anà a morir al cim del Puig de la Creu.

La versión que conté dins d’ella una altra és la del caballer Espés, sigui quin sigui el comte que va matar el drac. Abnas que el conte li fes la pell al drac, hi envià un esforçat cavaller anomenat Spes o espés que comndava un destacament de soldats. Només arribar, quan els cavalls van veure el drac, es van espantar tant que es llançaren timba avall. El cavaller només va poder ferir la bèstia i per fer-ho va utilitzar el mateix recurs del que va matar el drac de Vallfogona, es va vestir amb molts mirallets i el drac es va pensar que l’atacaven moltes feres com ella. Però això només va servir-li per ferir el drac i prou.

La segona versió de la llegenda fa protagonista de la mort d’aquest drac Soler de Vilardell, amb més o menys variants de la llegenda del drac de Vilardell, però acaba amb una lluita aferrissada entre l’home i la bèstia. Finalment, el drac va empendre el vol i Vilardell se li va agafar d’una pota, enlairant-se amb ell. Mentre volaven, el cavaller li anava clavant cops d’espasa fins que va caure mort al cim del Puig de la Creu. Abans, però, una gota de la sang del drac va tocar el caballer, que va morir enemetzinat pel seu contacte.

Drac de Vilardell
El camp d’acció d’aquest drac se situa al nord del Montseny. De lluny se sentia el seu alè feètid i tenia les falcutats de caminar, volar i nedar. El seu amagatall era una cova pròxima al camí entre Girona i Barcelona, i quan atrapava un viatger, el feia a trossos amb le seves urpes per menjar-se’l tot seguit.

Al castell de Vilardell, pròxim a Sant Celoni, un dia va trucar un caminant que demanava almoina. El cavaller Soler, que en aquell moment sortia al carrer, no em duia ni cinc a sobre i va a entrar a buscar diners per donar-los al captaire. Quan va sortir, no hi havia ningú, només una meravellosa espasa brillant com un mirall. El mendicant era sant martí i l’espassa era la seva. En Soler de Vilardell, va provar-la en una roca i la va partir pel mig d’un sol cop. La força d’aquesta espasa li va semblar un senyal diví i es va disposar a enfrontar-se al drac. En la lluita, que no va ser poca cosa, en Vilardell va fer el senyal de la creu amb l’espasa i un tronc que duia a l’altra mà. Aquest símbol va fer que la bèstia s’inclinés i el cavaller no va desaprofitar l’ocasió per matar-lo. El drac un cop mort, va ser exposat davant de la gent i passejat pels carrer

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on pinterest
Share on telegram
Share on email

Deixa un comentari

Logo

Suscríbete a mi lista de correo y recibe las últimas novedades