Durant les primeres setmanes del mes de gener vaig viatjar a terres de l’Ebre per desconnectar, caminar, respirar i agafar energies.
En aquells dies vaig descobrir llocs on el sol sembla que mai marxa a la tarda, camins plens de natura, fars que il·luminen el camí dels vaixells…
Tot!, descansant cada matí mentre els raigs del sol entraven per la finestra i saludaven al dia de l’escalfor del petit Hostal Cling 43.
Un d’aquells matins tenia fred…
La Llúcia, em van convidar a sortir de la meva maleta, a posar-me ben còmode al costat dels meus llibres d’hivern ben tapats amb una manta, mentre em situava davant d’una llar de foc escoltant la història de la Fada Estella.
La Fada Estella, viu lligada a la llum de les llacunes del Delta i guia als Reis Mags a arribar a la desembocadura de l’Ebre.
D’aquells dies de relax, a més de conèixer-la, em vaig endur un món d’emocions viscudes i un petit sabó en forma d’arbre que la Llúcia em va donar.
Quan vaig explicar als habitants del Bosc Imaginat tot allò que havia viscut i vist, van arribar a l’acord que l’Hostal Cling 43 a partir d’ara seria “Un refugi de Fades” on el temps … s’atura.
