Poesia de Fada

Aquest matí en despertar el sol, m’he trobat amb un escrit en un full de paper antic.

En llegir-ho, les meves ales es van quedar relaxades com si volguessin volar sense cap destí, i el meu cor va viatjar fins al moment en què jo era una Fada petita!

Us ho comparteixo perquè els vostres cors també puguin volar cap aquell món de la infantesa que no hem d’oblidar, doncs en ell resideix la màgia de moltes accions, d’alguns efectes meteorològics i de les nits de lluna plena.

LA LILI

         Trobar la Lili

         en un punt del camí,

         és trobar uns braços oberts

         a totes les amistats

         i als riures dels infants.

         La Lili ens fa jugar amb ella,

         i en gaudim com d’una lliçó nova

         o una cançó antiga apresa

         durant la nostra infantesa.

         Amb ella no hi ha fronteres

         entre els nostres cors d’adults

         i els cors que teníem d’infants.

         El seu somriure,

         el seu mestratge juganer,

         és el que ens atreu cap a ella

         com un imant tendre i dolç.

Per a la Lili, amb molt d’afecte. Xavi Martí Garcia

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.