La Festa de Sant Joan és un conjunt de fets, celebracions, practiques i ritus que tenen lloc amb motiu de l’arribada de la calor més intensa, pels voltants del solstici d’estiu– el 21 de juny- i especialmente la nit del 23 al 24 de juny, anomenada Nit de Sant Joan.
En la Festa de Sant Joan, hi operen un seguit d’ascentrals ritus lustrals ( de purificació), ritus profiláctics (de protección) i ceremonias de tipus magicomedicinals. Tots ells procedeixen d’una mateixa creença: que el dia del solstici d’estiu és especial, un dia fast, sagrat, en que tots els elements de la Natura adquireixen unes propietats especials.
D’aquesta creença provenen una sèrie de costums com les <>, al Pirineu, on uns grans troncs baixen encesos des de la muntaya fins a la plaça del poble amb l’objectiu de garantir la fencunditat de la terra i allunyar els esperits malèfics. A Catallunya i al País Valencia, és el d’encendre fogueres amb andròmines velles amb la creença que aquest dia el foc té poder purificador i guaridor i que, alhora, fa allunyar els mals esperits, que en veure’l fugen. Les fogueres de Sant Joan són l’epicentre d’una revetlla que té lloc el 23 de juny a la nit. Un altre dels costums propis de la diada és pendre un bany a mitjanit, amb la creença que en aquest moment l’aigua- i també la rosada- tenen propietats terapèutiques i medicinals i que tenen poder protector.
“La visió d’éssers fantàstics” com gnoms, follets.. va lligada a la nit de Sant Joan, i en relació a aquest fet us convido a fer un viatge fins al Canigó, la muntanya màgica, on conviuen aquests personatges i les seves llegendes.
El viatge s’inicia aquest dilluns 18 de juny i fanalitzarà el divendres 29 de juny. M’acompanyeu?
*Bibliografía: Calendari de festes amb foc. Autor/a: Manel Carrera i Escudé. Editorial: Botarga Pruduccions, S.L.
