Aquesta tarda estava passejant pel Bosque Imaginado, quan de sobte darrera d’un arbre he trobat a una criatura estranya. I, dic, estranya perquè no tenia les orelles punxegudes com els follets, ni ales com les Fades, ni foc com els dracs.
Només a les seves mans petites i delicades hi tenia un llibre de color marró. Semblava un llibre sense cap importància per ell ja que s’ho estava MENJANT tot!! .
Em vaig apropar poc a poc, no volia que marxés sense conèixer el nostre Bosc, i quan em va veure amb les meves petites ales va posar la seva mirada sobre mi una mil.lèsima de segon i va continuar devorant el llibre.
Al finalitzar l’últim mos em va preguntar si allí havien més llibres.
L’Enric, el protagonista d’aquesta història havia descobert que a mesura que menjava lletres, paraules,llibres, enciclopèdies… tots els coneixements passaven al seu cervell de forma immediata. Pensant que així seria el nen més intel·ligent del món.
Li vaig suggerir que m’acompanyés a conèixer el Bosc Imaginat i la nostra Biblioteca plena de contes, relats, llegendes, diccionaris i una llarga llista de veritables tresors literaris.
En arribar a la nostra Biblioteca Imaginada el vaig convidar a descobrir que hi havia una altra forma de poder arribar a ser un nen intel·ligent: LLEGINT!!
Es va acomodar amb un llibre a les mans mentre el temps passava i cap pàgina va acabar a la seva panxa.
La visita d’Enric va finalitzar amb un fins aviat!!, suggerint-me de fer un ChatBook.
O sigui, una participació en xarxa social per comentar Quin llibres es menjarien? .
Estigueu atents al Facebook!. Esteu convidats! L’Enric i les Fades us esperem.
