Si ens preguntem ¿Què és poesia?”, segur que entre les nostres respostes estarien: ritme, imaginació, creativitat, relat curt … i totes elles formen part de la seva definició, però què passaria si a més a més poguéssim afegir “JOC” als llibres de poesia? Però, no només el joc de les paraules, que per si mateix ja forma part d’ella, si no a més un JOC VISUAL.
Ens trobaríem amb uns llibres excepcionals en els quals la imatge predomina sobre el text més que als àlbums il·lustrats, amb els que els infants, els joves i perquè no, també els adults poden jugar.
Dins d’aquestes joies difícils de trobar tenim “L’astrònom”, que no té una finalitat, és una narració, un camí de pas i una aproximació a la poesia. “Dibagats” és un volum monotemàtic al voltant dels gats, en el que el llenguatge oral i visual conviuen de forma paral·lela. I, “Infanto” mostra un joc espectacular amb les diferents imatges i accions que es donen al llarg d’aquest llibre.
En “Foret-wood”, també tracta només un tema però jugant amb el llenguatge visual mitjançant unes il·lustracions molt vives en les que els colors i les seves formes ja et porten a jugar amb elles. L’ús del llenguatge només fent servir una frase recolza les il·lustracions però sobretot omple de vida al llibre, dividint-ho en dues parts en què utilitza a cadascuna d’elles diferents idiomes: anglès i francès.
Un altre format molt diferent és el que presenta “L’enfant, la pierre et la fleur”, on trobem tres petits volums inclosos en una capsa molt ben presentada, i cadascú d’ells tracta el tema relacionat amb el seu títol de forma individualitzada i al mateix temps enllaçats entre ells.
Molts d’aquests llibres experimentals són difícils de trobar i de posar a l’abast dels nostres infants, però us animo a descobrir-los i a què jugueu amb ells.
