Els titelles, la nina, els llibres de poesia, els paraigües de colors, i per suposat! la meva maleta formen part d’aquest escenari preparat per rebre a les famílies i els seus infants.
Així fan, fan, fan els petits bonics titelles. Així fan, fan, fan tres voltetes i se'n van. Tot picant de mans els petit bonics titelles, tot picant de mans els titelles s'han fet grans. Aixecant els dits els petits bonics titelles aixecant els dits els titelles s'han adormit.
La melodia d’aquest simple joc de falda incia la sessó de l’Hora Menuda a la Biblioteca Santa Eulàlia de Ronçana amb totes les mirades atònites dels petits. Es crea un silenci a la Sala que de tant en tant es trenca amb les rialles pels jocs de falda compartits, sobre tot aquells que tenen pessigolles com : Quan vagis a la carineria que no compris carn d’aquí, ni d’aquí… ni d’aquí.. ni d’aquí …sinó d’aquí, que hi ha un bon bocí! .
El ritme canvia amb els llibres de poesia d’Antonio Rubio donant pas al joc de paraules amb Lluna, i al joc amb el cos amb el Cocodrilo, i amb Sabata. Amb aquest ens van posar de peus marcant el ritme del llibre amb les sabates de petits i de grans!!.
Entre jocs de falda i les poesies les cançons prenen els seu paper protagonista sent entonades com Sol Solet, Cargol treu banya., Plou i fa sol.. i la pluya comença a cure sobre els paraigües ben oberts omplint de gotes blaves i trasparenst el terra.
Els núbols han marxat!, els paraigües es tanquen i la calma comença a sonar mentre infanst i adults tancant els ulls per escoltar la melodia d’una capseta de mùsica. Amb aquesta calma m’acomiado amb un Petó alat. Moltes gràcies per haver vingut ha comaprtit aquest dissabte. Lili
