A principis del mes de desembre vaig viatjar a Solsona per gaudir de la natura i d’un cap de setmana ple de sorpresses!. la primera d’elles va ser quan a la Plaça de la catedral em vaig trobar un Tió super gran amb una manta plene de colors al què tots les infants del poble li saludaven, es posaven al seu costat i se’l miraven com si fos el primer cop que el veiessin.
En aquesta petita ciutat capital del Solsonés (Lleida) cada any fan la Festa del Tió amb espectacles, música, una Fira de productes artesanals; a més a més d’una preciosa expossició de tions al claustre de la catedral. D’aquesta expossició vaig recollir alguns dels textos que ha continuació podeu llegir per saber perquè es celebra el Tió a Catalunya
Quin significat té la tradició de fer cagar el tió?
El caràcter de celebració infantil que des de fa segles reverteix l’acte de fer cagar el tió per Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No hem d’oblidar que el tió- o tronc, tronca, rabassa…. entre altres noms que rep al nostre país- és abans de tot un tronc de soca robosta que hom crema al foc a terra. Aquest foc invernal simbolitza la comunitat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys -reals o imaginaris- del grup domèstic.
Originalment cremava de Nadal a reis, i després es guardava en un lloc discret a mode d’amulet protector de la casa, els camps i el bestiar. Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt els llits, com un ritus per propiciar la fertilitat. En alguns llocs la veneració per aquest tros de fusta arribava a l’extrem d’adreçar-li oracions, oferir-li aliments i fer-li libacions amb vi, pràctiques que coneixem perquè van merèixer la reprobació del bisbe de Graga al segle VII.
L’acta de cagar el tió està relacionat estratament amb el do de la fertilitat que acabem d’apuntar. De la mateixa manera que l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recordem la fruita que no dóna a hivern, obligar a cagar el tió es com recordar simbòlicament la natura, justament pels vots del solstici d’hivern, que segueix produïnt béns fungibles.
La màgica tradició del tió de Nadal
Fer regals a la mainada per Nadal, d’una forma més o menys miraculosa, és un costum força generalitzat arreu del països de tradicció cristiana. Al centre i nord d’Europa es fa mitjaçant l’arbre de Nadal en les branques del qual apareixen els regals; en alguns països diversos persontages són els encarregats de portal regals als infants, però és exclusiva catalana la insòlita tradició de fer cagar el tió.
És un costum molt estès que encara es practica en les cases on hi ha mainada que la nit de Nadal es faci cagar el tió. Consiteix a agafar un tronc gros, que es posa en disposició diagonal fent que un cap se sostingui a la apret, en alguna cadira o en altre lloc que el sostingui enlaire, mentre l’altre està al terra. Es tapa amb una flassada, llençol o quasevol altra peça de roba, de manera que quasi no es vegi i que resti amagada la part buida que queda sota el tió. La mainada amb bastons i al so de diverses tonades, a força de garrotades pica el tronc perquè cagui i mentre estan distrets en aquesta feina, els pares o alguna persona gran posa sota el tronc, i sense que la quitxalla se’n adoni, fruites i llaminadures pròpies del temps nadalenc.
El costum presenta moltes varietats, tantes com llars hi ha que el fan cagar. Així veiem que no a tot arreu és fa en el mateix moment. En algunes cases el tió caga la vigilia de Nadal, abans de sopar, en altres es fa tornant de la Misa de Gall, mentre que en d’altres cases es fa el dia de Nadal o fins i tot el dia de Sant Esteve. Al nostre territori hem recollit testimonis de tions que caguen diverses vegades o d’altres que són anyívols i només caguen l’any que es fa celebració a la casa on viuen.
És curiós remacar que en les cançonetes uades per fer cagar el tió, s’hi troben molts elements de la cantarella usada per celbrar la producció del foc, en què es desitja al fu que s’enlaire aviat i amb rapidessa. No sabem quina relació pot haver-hi entre les dues cançons, amb tot, els elements comuns ales dues semblen més propis de la presen que de la del fum. Aquestes son les cançons a la ciutat de Barcelona:
Caga tió
tió de Nadal.
Posarem el porc en sal
laa gallina a la pastera
el pollí a dalt del pi
passen bous i vaques
gallines amb sabates
i galls amb sabatons
que la teta en fa torrons
amb un plat de cagallons.
El vicari els ha tastat diu que són un poc salats
ai el brut, ai el porc
ai el cara, cara, cara
ai el car de pebrot.
Caga tió
si hi dono un cop de bastó.
Tió, tió,
caga torró
tió, tió caga torró.
Caga tió
si no et dono
un cop de bastó.
Pel que fa a les menges que s’ofereix al tió hi ha també garn varietat, sent les ofrenes més corrents peles de mandarines, mandarines, pomes, pinyons, figues i fruits secs en general i en algunes llars fins i tot llet amb galetes, aigua, cava o copetes d elicor.
Els tions, al seu tron també responen amb una varietat sense fi de presents: les menges de Nadal (fins i tot animals), torrons, neules, llaminadures, joguines…
Al nostre territori la majoria de tions tenen com a tret distintiu que estan buits de dins, i és en aquesta escletxa o forat on s’amaguen els regals.
Llibres del tió
Tiós per regalar, cantar i jugar
Els titelles del Tió fabricats artesanalment amb pasta de paper per Bufallums per cantar la seva canço, per cuidar-los, inventar petites històries, regalar, per jugar amb ells… A la seva pàgina trobareu més Caga tió per poder triar el que més us agradi.
Aquest tió de ganxet està fabricat per Descabdello que fa dissenys propis, el trobareu al seu catàleg a la secció de Nadal i altres festes.
Un tió suau
Us desitjo una bona FESTA del TIÓ
BIBLIOGRAFIA:
Ramon Violant i SImorra, EL llibre de Nadal, Barcelona, 1948
Joan AMades, Costumari Catlà (1 vol.), Barcelona 1950
Jordi Soler i Amigò, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, 1998