Gegant de neu

En la tradició popular de les zones de muntanya, concretament al Ripollès i a la Cerdanya, es parla d’un home de les neus. La llegenda sempre és igual amb més o menys variants.

La més comuna parla d’un hivern molt cru en què va nevar set dies seguits i un matrimoni molt vell i sense fills va haver de pujar a la teulada per treure’n la neu. fent-la caure, es va anar formant una muntanya davant de la porta i la vella es va entretenir a fer un ninot de neu que va vestir de nena. La va entrar a casa i la ava asseure al costat de la llar de foc, però en lloc de desfer-se, la nena va pendre vida. El matrimoni va estra molt content de la noia, en qui van veure la filla que no havien pogut tenir. L’alegria va durar poc, perquè així que va pujar la temperatura i va millorar el temps, de la nena només va quedar els vestits regalimants.

L’any següent van fer el mateix, però en aquest cas van fer un noi que ajudava el vell a fer la seva feina mentre va durar la neu. Durant uns quants anys van continuar-ho fent i els anava molt bé, però un any es van decidir a fer un gegant de neu que, amb la seva força, pogués fer la feina de tot l’any només en uns pocs dies. Tant bon punt va ser viu, el gegant de neu es va treure els vestits perquè l’estreyien massa i, afamat, es va menjar tots els queviures que tenien els vells per passar l’hivern. finalment, com que a la casa tampoc hi cabia, va deixar els vells plantats i va fugir a les muntanyes.

Ara viu on hi ha neu tot l’any i només baixa al pla quan hi neva. Viu completament sol, i s’amaga durant el temps de calor. Tan bon pun en cauen els primers borralls, surt i corre per tots els indrets nevats.

*Fabulari Amades.

Autor/a: Jan Grau Martí. Edicions El Mèdol

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on pinterest
Share on telegram
Share on email

Deixa un comentari

Logo

Suscríbete a mi lista de correo y recibe las últimas novedades